El nostre treball
girarà en torn dels alumnes del nostre centre. Volem saber el percentatge
d’alumnes addictes al telèfon mòbil (smartphone o telèfon intel·ligent) a l’Institut
Bisbe Sivilla.
Per començar el
treball, ens hem basat en una hipòtesi. Amb aquest treball intentarem demostrar
que més d’un 40% dels alumnes de l’Institut Bisbe Sivilla pateixen una
addicció, per molt lleu que sigui, al telèfon mòbil i per tant, segurament
també a les xarxes socials.
Després, explicarem que
es una addicció des del nostre punt de vista, des del punt científic i des del
punt de vista de la psicopedagoga que disposem al nostre centre. També
explicarem altres addiccions que estan relacionades amb la del mòbil o que no
ho estan tant, però sobretot, aprofundirem en les addiccions al mòbil.
Quan tots aquests
conceptes estiguin explicats, aclarits i ben desenvolupats, farem una enquesta
a 107 alumnes de l’Institut Bisbe Sivilla. Aquests alumnes són de primer,
segon, tercer i quart d’ESO. Tot seguit, analitzarem les enquestes i començarem
a treure’n conclusions. Per explicar les conclusions ens recolzarem en els
gràfics fets a partir de les enquestes anteriors. Les conclusions es basaran en
deduir quin percentatge de persones enquestades són addictes. També ens basarem
en diferents aspectes com l’edat o el sexe per saber quin perfil d’alumne es
més addicte i quin ho és menys.
Aquest treball també
constarà d’una entrevista. La farem a la
psicòloga del centre i, en aquesta entrevista, ens basarem en les addiccions a
nivell escolar i esbrinarem que és una addicció, com es pot tractar i en quins
casos és més freqüent.
Esperem que us agradi i
sigui entretingut.
HIPÒTESI:
Abans de començar a fer les enquestes, ens vàrem basar en una hipòtesi. La hipòtesi la vam decidir segons el perfil d’alumnes que tenim al nostre centre i el que observem durant l’esbarjo, i a les classes del Institut Bisbe Sivilla.
La hipòtesi diu i vol demostrar que, aproximadament, un 40 % de l’alumnat de l’Institut Bisbe Sivilla té una addicció, a petita o gran mesura, al telèfon mòbil, i per tant, segurament també, a les xarxes socials.
Per demostrar la hipòtesi que hem anomenat anteriorment, hem fet unes enquestes a l’alumnat de diversos cursos del centre, amb les quals podrem treure’n conclusions i esbrinar el percentatge d’alumnes addictes i dependents dels telèfons mòbils intel·ligents i a les xarxes socials.
Aprofundint, creiem que el percentatge de nois i noies addictes pot ser major o menor segons l’edat i el curs.
També creiem que el tant per cent de noies de l’alumnat del centre està més addicte al mòbil per raons varies que explicarem després, però que com més grans són els nois, més enganxats estan.
Creiem que els adolescents estan més enganxats als mòbils, ja que incorporen més coses com les xarxes socials, jocs i aplicacions diverses. Però abans això era al revés, ja que els mòbils no estaven tant avançats com avui en dia.
Per últim, tots estem d’acord que els estudiants que provenen d’un altre país, però que actualment resideixen aquí, estan menys enganxats.
