Investigació i teoria

QUÈ ÉS UNA ADDICCIÓ? (DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA)

En la nostre opinió, una addició, és un problema gairebé crònic, ja que per molt que la  solucionis i la treguis del teu subconscient, sempre romandrà en el teu cervell encara que no t'ho sembli. Ja que quan tornis a fer aquella activitat a la quan estaves enganxat o obsessionat, el teu subconscient la recordarà i li tornarà a enganxar  i a agradar. També creiem que quan aquesta addicció torna, torna amb més força perquè el teu cervell té una dependència més forta, ja que després d’haver superat una addicció el cervell es queda afectat i, si una persona recau la dependència es pitjor que la primera vegada.

El concepte addicció, és la dependència d’algun objecte o valor i que sents angoixa i fins i tot es pot arribar a un esta de bogeria quan no disposes d’ell.

Des del nostre punt de vista, una persona addicte, és normalment algú que té un buit emocional, que pateix situacions tenses en la seva vida quotidiana o que no està bé amb tot el que l’envolta. Per això s’intenten refugiar en qualsevol cosa que els satisfaci i que els diverteixi, amb aquesta cosa o valor s’obsessionen cada cop més perquè senten que estan millor que amb la vida de abans i que poden refugiar-se i no patir les situacions  que odien fins que arriben a un punt en que depenen de la cosa i es tornen addictes. Ells no ho saben, però cada cop estan pitjors i no s’adonen que en realitat, estan molt més malament que al principi. En la majoria de cops acaben pitjors del que estaven  i la relació familiar es nul·la, ja que la família esta en contra de la seva addicció i ho vol solucionar, però ell no els hi fa cas perquè  directament pensa que no està enganxat, que només ho fa per entretenir-se. El problema de una addicció s’acaba quan la persona que està enganxada a alguna cosa admet que ho està i té la voluntat i vol solucionar-ho. La majoria de gent necessita ajuda mèdica i es obligat pels familiars a anar-hi perquè no ho reconeixen.

Pensem que una addicció és molt difícil de superar, per fer-ho es necessita l’ajuda de especialistes en aquest tema o també suposem que si t’implantes una altre addicció, l’altre ja no la tindries. Però això  no es cap solució perquè d’aquesta manera mai solucionaràs el problema i serà una addicció infinita.

QUÈ ÉS UNA ADDICCIÓ? (DES DE EL PUNT DE VISTA CIENTÍFIC)

El terme addicció s’utilitza en contexts per a descriure una inclinació, una obsessió, una obligació o una dependència física o psicològica excessiva.

Alguns exemples d'addicció poden ser l'addicció a les drogues (drogoaddicció)als videojocs, al joc (ludopatia), al tabac (tabaquisme), a l’alcohol (alcoholisme), a l’ordinador, a la pornografia i al menjar. També n’hi ha moltes més, però aquestes són les principals i les que pateixen la majoria de les persones.

En terminologia mèdica, una addicció és un estat en què el cos depèn d'una substància per a funcionar o per viure, i desenvolupa una dependència física cap a aquesta, com en el cas de la drogoaddicció. Quan la droga o la substància de què algú depèn se li retira, això causa en el malalt una síndrome d’abstinència.

Segons la Generalitat de Catalunya, existeixen dos tipus de addiccions, les addiccions comportamentals i les addiccions no comportamentals:

Les addiccions comportamentals són trastorns en què l'individu desenvolupa dependència a una activitat, sovint plaent, no relacionada amb la ingestió de substàncies tòxiques.

En l'adolescència, les addiccions comportamentals més freqüents són les relacionades amb els jocs en línia. En canvi, entre adults és més freqüent la compra compulsiva, l'addicció al sexe, els grups de manipulació psicològica i la dependència emocional.

En canvi, les no comportamentals, són les addiccions que estan relacionades amb la ingestió o consumició de substàncies tòxiques. També són molt comunes entre els adolescents i les més freqüents són les addiccions a les drogues i a l’alcohol.

La majoria dels addictes, comencen prenen la droga o la cosa a la qual estiguin enganxats perquè es senten bé i els alegre. Però mica en mica, encara que no siguin conscients i que no ho reconeguin, es van tornant addictes.

El Dr. Holmquist que és un bon especialista en el tractament de addiccions en els Estats Units. És director del “Lodge Program”, en el Centre de Rehabilitació Hazelden va dir que considerava el concepte de agafar una addicció com una simple equació.

Refús+risc=Addicció/ No addicció.

  

D’ON PROVÉ LA PARAULA ADDICCIÓ?

En l'actualitat existeix un petit consens o hipòtesi, no completament acceptat, que distingeix almenys dos fenòmens relacionats amb l'ús de substàncies psicoactives i/o comportaments d’obsessió davant l’ús d’un objecte o valor: addicció i dependència.

La dependència és l'ús d'una substància per evitar els efectes que tindria la seva carència. En aquest sentit els diabètics que han d'utilitzar insulina constitueixen un grup dependent. La dependència a substàncies psicoactives és l'ús de substàncies amb l'objectiu d'evitar els efectes que provoca la seva suspensió o bé de disminuir els símptomes de la suspensió quan ja s'ha produït.

Originalment, addicte era una persona que seguia a un líder sense pensar, sense mesura i sense criticar ni queixar-se  (en llatí a-dicti: 'no dicció', literalment no tenir paraula, en el sentit de no tenir raonament ni opinió). Més tard, la paraula va canviar de significat i va voler dir esclau. Per tant , la paraula addictus significava aquella gent que eren presoners d’algú per deutes.

Encara que la paraula només signifiqués esclau, amb el temps, el mot addicció va poder augmentar  el seu significat  i l'ús comú del terme es va poder utilitzar en el camp de la dependència psicològica. En aquest context, s'utilitza el terme en el cas que algú pateixi problemes d'abús de substàncies o d’abús a qualsevol valor o objecte.

Segons la psicopedagoga del centre una addicció, esta relacionada amb la part fisiològica d’alguna persona i una dependència, amb la part psicològica. És a dir, ets addicte quan el teu cos t’ho demana. En canvi, una dependència es la ment que t’ho demana.

CONSELLS PER EVITAR SER UN  ADDICTE

A ser possible, és recomanable evitar acudir al lavabo, a la piscina o a la platja amb el telèfon mòbil. No només es podrà evitar sofrir una addicció, sinó que també no se’t trencarà el mòbil a causa de l’aigua.

 Durant els moments especials i íntims en parella o amb la família s’ha d’intentar no fer cas d’els missatges o trucades a no ser que siguin molt insistent. Els éssers estimats han de ser el primer.

Mentre es condueix, s’ha de posar tota l’atenció en el volant. Atendre el telèfon a la carretera pot ser motiu, no només de costoses multes, sinó de greus accidents.

A l’hora d’anar a dormir el millor que es pot fer és apagar el mòbil. 

 No oblidar mai que las conversacions en persona són molt més gratificants que las que es poden mantindre a través del telèfon mòbil. S’ha d’ evitar descuidar les relacions socials. 

Si no es pot ser capaç de posar fre al us del telèfon mòbil, el millor és acudir a un expert en addiccions.

COM ES POT SOLUCIONAR UNA ADDICCIÓ?

La tasca de solucionar una addicció, no es fàcil encara que ho pugui semblar ja que és molt difícil sortir d’una rutina que et fa sentir bé i et satisfà. Per aconseguir solucionar l’addicció, es necessita l’ajuda de un especialista en aquests temes i molta força de voluntat perquè com ja hem dit abans, es força difícil.

Quan a una persona se’l priva de l’objecte que està enganxat, comença el síndrome d'abstinència, que és un fenomen agut que passa en interrompre el consum d'una substància en un subjecte que fa molt de temps que la fa servir de manera més o menys contínua. Durant aquest període en que pateixes el síndrome d’abstinència, et sents molt angoixat, trist i enfadat amb tu mateix. També pateixes reaccions físiques o corporals quan el pateixes.

Segons el Dr. Holmquist que és un bon especialista en el tractament de addiccions en els Estats Units i que és director del “Lodge Program”, en el Centre de Rehabilitació Hazelden, la solució d’una addicció no es tasca fàcil ja que apart de solucionar-la en el pacient que la pateix, també s’ha de solucionar tots els problemes familiars o socials que ha originat.

En resum, necessitaràs molt d’esforç, un bon especialista i recolzament per part de la gent que t’envolta.

ADDICCIÓ AL TELÈFON MÒBIL I LES XARXES SOCIALS

Dins de les moltes addiccions que existeixen, nosaltres volem aprofundir en les addiccions al mòbil, i per tant, en les xarxes socials, ja que creiem que estan relacionades perquè la majoria de temps que es passa davant la pantalla d’un mòbil, s’utilitzen les xarxes socials o les aplicacions de missatgeria instantània.

Telèfon mòbil: Es pot parlar de dependència del mòbil quan la persona s'aïlla socialment i a nivell familiar, té dificultats per interaccionar “cara a cara”, perd el control sobre l'ús del mòbil i el temps dedicat, i continua amb la conducta tot i tenir conseqüències negatives (laborals, familiars, econòmiques, etc.). Normalment aquestes dependències al mòbil, comencen perquè els falta algú a la vida, tenen un buit emocional i es senten infeliços amb ells mateixos i el que els envolta. Per tant, com que es senten bé amb el mòbil i s’obliden de tot, segueixen amb ell. Però una addicció al mòbil també pot estar provocada per la influència dels amics o companys perquè si tots tenen mòbil, tu també en voldràs un.

Xarxes socials: Pèrdua de control sobre el temps que es dedica a la connexió a les xarxes socials, com Facebook, Twitter, Instagram, etc. L'activitat es converteix en el centre del pensament, afecta les relacions familiars, socials, el rendiment escolar... La persona presenta una conducta problemàtica i/o només pensa en connectar-se en les xarxes socials. Està provocada per les mateixes causes que l’ addicció al mòbil i normalment qui està enganxat al mòbil, també ho està a les xarxes socials.