Treball de camp

ASPECTES DE L’ENQUESTA:

Vam fer una enquesta amb la intenció de poder demostrar la nostra hipòtesi. En aquesta enquesta vam posar preguntes en què fos fàcil contradir-se per tal d’enxampar els verdaders addictes: els que no ho admeten. La majoria de preguntes eren per despistar el subjecte, i fer que donés menys importància a les preguntes que acabarien per determinar si depèn del mòbil. Pots trobar l'enquesta sencera a la barra lateral.

Les preguntes en què ens hem fixat per fer les nostres conclusions són, bàsicament aquestes:

·         D’aquestes xarxes socials que hi ha a continuació, en quines estas registrat/da (primera casella) i quines utilitzes freqüentment(segona casella)?

·         Quantes hores passes davant una pantalla diàriament?

·         Portes el mòbil sempre a sobre? El portes a l’institut?

·         Quan no tens el mòbil o no disposes de connexió a internet, com et sents?

·         Quant et dura la bateria del mòbil? Quants cops al dia l’has de carregar?

·         En quins d’aquests serveis de missatgeria instantània tens compte?

·         Mires el mòbil encara que no hagis rebut cap notificació?

En cas que dubtéssim, ens fixaríem també en el punt en què es pregunta directament si l’alumne es considera addicte.

Si detectem incoherències i contradiccions que porten a pensar que la persona està mentint, molt probablement declararem l’enquestat addicte. També si l’alumne ha deixat en blanc preguntes que el podrien declarar addicte i contesten la resta de l’enquesta, direm que és probablement culpable.

Exemple de contradicció:

            Quantes hores passes davant una pantalla diàriament?

                        10 minuts.

            Quant et dura la bateria del mòbil? Quants cops al dia l’has de carregar?

                        2 cops al dia o més.

No és coherent que utilitzant el mòbil 10 minuts al dia l’hagi de carregar 2 cops, i per tant pensarem que l’alumne menteix i és addicte.

PER QUÈ SI UN ALUMNE MENTEIX EL DECLAREM ADDICTE?

Segons un estudi realitzat pel psicòleg Paul Ekman, catedràtic de la Universitat de Chicago, va dir que un dels motius per mentir en un examen(d’aquí derivarem a una enquesta) és que se sent identificat amb el tema de l’enquesta o la pregunta i li fa vergonya que el supervisor sàpiga la realitat.

Sabent això, l’únic motiu pel que algú podria mentir en alguna pregunta com “quanta estona passes davant
una pantalla diàriament?”, seria que l’alumne vol amagar la estona que hi passa en realitat. 
 Voler negar una evidència és un dels símptomes principals d’una addicció o una dependència.

RESULTATS DE L'ENQUESTA:

1r ESO:

Al nostre grup, creiem aproximadament que més del 40% dels alumnes del centre estaven afirmant que són addictes a les xarxes socials i al telèfon mòbil (smartphone).

Després de formular unes enquestes vàrem poder calcular quin percentatge d’alumnes eren addictes a les noves tecnologies. Després de calcular el percentatge d’alumnes addictes, vàrem observar que un 45% dels alumnes de 1r de la ESO afirmaven estar enganxats a les xarxes socials i un altre 40% eren addictes també, al telèfon mòbil.

Abans de fer les enquestes crèiem que les noies tenen una tendència a l’addicció més gran que els nois en aquesta edat. En efecte, les noies addictes al mòbil superaven als nois en un 17% dels casos i en l’àmbit de les xarxes socials, el canvi no és tan gran ja que el nombre de noies addictes només supera un 4% a la dels nois.

En el cas dels immigrants, el nombre d’addictes és semblant a la resta de nois no immigrants (un 60% dels alumnes immigrants són addictes). Aquest fet no va ser el resultat esperat ja que les nostres expectatives apuntaven a que el nombre d’immigrants addictes era més baix, però ens equivocàvem i ens vam adonar que un dels motius principals de les addiccions és precisament estar passant un moment de crisi on hi ha un descontentament popular.

Després de revisar les enquestes vàrem deduir que 10 alumnes dels 14 que negaven ser addictes, ho eren. La manera d’enxampar els mentiders és la següent: l’enquesta es basa en un seguit de preguntes senzilles i contradictòries que fan que l’alumne que està enganxat  no ho pugui amagar.

El total d’alumnes de 1r d’ESO addictes ascendeix a gairebé un 85%, una dada alarmant que indica que les noves tecnologies podrien fins i tot, estar afectant als resultats acadèmics dels alumnes i a les seves vides privades.

2n ESO:

A 2n d’ESO hi ha un total de 24 persones de les quals 7 varen admetre ésser addictes a alguna cosa (smartphone o xarxes socials), aproximadament un 30% dels alumnes. Una dada que cal remarcar es que tots els alumnes de segon  tenen un “smartphone”, així que vàrem pensar que era gairebé  impossible que tan poca gent  fos addicte al mòbil o a les xarxes socials.

A partir dels nostres estudis, hem deduït que 14 persones de les quals deien no ser addictes a res tenen una addicció. El total, per tant ascendeix a 21 persones de 27 (aproximadament un 78% de l’alumnat de segon).

El 85% de les noies és addicte i el 87% dels nois també ho és. Degut a que el nombre de nois i noies addictes és molt semblant podem dir que són igual de propensos a la addicció.

Hi ha 4 alumnes d’altres països dels quals 3 tenen una addicció a les noves tecnologies (representen un 14% del total de persones addictes).

Finalment, a partir del estudi realitzat, hem deduït que la nostra hipòtesi no era gaire errònia i que un percentatge molt elevat dels alumnes tenen una addicció.

3r ESO:

A tercer d’ESO l’estudi va ser realitzat sobre 28 alumnes. Els resultas, però, van ésser alarmant. És cert que nosaltres preveiem més d’un 40% de l’alumnat addicte però és que el 49% de les persones enquestades van reconèixer ser addictes i, nosaltres, amb els nostres criteris científics vàrem demostrar que un 40% dels alumnes que negaven ser addictes ho eren, per tant, el total d’alumnes addictes ascendeix a 89%

També podem relacionar el nivell d’addicció al mòbil amb les xarxes socials, ja que el 100% dels que es declaren addictes són usuaris coneguts de Facebook, el 65% d’Instagram i el 60% de twitter. Per altre banda la addicció al mòbil també va marcada per l’ús de serveis de missatgeria instantània ja que el 75% dels addictes declarats són usuaris de 2 o més serveis d’aquest tipus.

El percentatge de noies addictes supera un 5% al dels nois (85% a 80%), podem dir per tant, que les noies d’aquest curs són una mica més propenses a aquest tipus d’addiccions. En canvi, el percentatge d’immigrants addictes respecte al total (63%) és molt menor que el de la resta de  nois o noies.

La conclusió final que hem extret de el tercer curs de la ESO és que el percentatge d’addictes augmenta segons l’edat.

4t ESO:

Al curs de quart d’ESO hi ha un total de 17 persones de les quals 10 van admetre tenir una addicció a les xarxes socials o al mòbil (un 58%).  D’aquestes persones hi ha 2 noies i 8 noies (cal destacar que en aquesta classe hi ha molts més nois que noies).

El percentatge de noies enganxades a les tecnologies d’aquest curs es del 75% en canvi, el dels nois és de gairebé un 85%. Aquesta dada significa que, el nivell d’addicció dels nois, augmenta segons l’edat  i, fins i tot, acaba superant al de les noies que, al inici de la ESO, és superior al dels nois.

El percentatge d’alumnes immigrants addictes a aquestes tecnologies és del 85%. Això vol dir que el nivell d’addicció d’aquests, al igual que el dels nois d’aquesta edat, és veu molt incrementat.

Gràcies als nostres criteris per deduir si una persona és addicte o no segons el que diu a l’enquesta vàrem poder descobrir que 4 persones les quals afirmaven no ser addictes al mòbil ho són i també son usuaris freqüents d’algunes xarxes socials. Per tant, el total de persones ascendeix a 14 persones que equival a gairebé un 83%. Aquesta dada es molt alarmant ja que duplica la nostra hipòtesi i considerem que aquest fet podria esdevenir, a la llarga, un greu problema moral a la societat perquè implica l’empitjorament de la comunicació en persona de l’ésser humà.


BUIDATGE:

DIAGRAMES:

 

ENTREVISTA A ROSA AZNAR, PSICOPEDAGOGA DEL CENTRE

Vam fer una entrevista a la Rosa Aznar com a representant del departament del psicologia i psicopedagogia, i li vam formular unes preguntes que ens van ajudar a comprendre millor tot el que té a veure amb el tema de les addiccions en general. Ens va donar el seu punt de vista sobre el nivell d'adicció que pateixen els alumnes de l'institut i, a més a més, ens va ajudar a desenvolupar les nostres conclusions. 

Ja sortint de l'entrevista, ens va comentar que "encara que ja estiguem treballant per prevenir dels riscos d'internet, encara hem de recórrer un llarg camí en aquest aspecte. Els resultats de la vostra enquesta són molt alarmants".

Podeu llegir l'entrevista completa seguint l'enllaç que trobareu a la barra lateral.