Conclusions

Al final de la investigació, hem pogut afirmar que gran part de l'alumnat del centre, és addicte al telèfon mòbil o a les xarxes socials.

De fet hem percatat que no tan sols es compleix la nostra hipòtesi (basada en que aproximadament un 40% de l'alumnat pateix una dependència) sinó que fins i tot es dobla, ja que un 83% de l'alumnat és addicte.

També hem encertat la hipòtesi que deia que els alumnes es tornen més addictes com més grans es fan. Hem pogut assegurar que les noies més joves són més addictes que els nois però a mesura que aquests es fan més grans el percentatge d'addicció es capgira, i acaba sent el sector masculí el que supera el femení.

Per altra banda, hem pogut afirmar que hi havia una gran quantitat d'alumnes que negaven la seva addicció, fet que ha dificultat la recerca, ja que hem hagut de revisar les enquestes per tal d'enxampar-los, i acabar-nos adonant que realment un 34% dels enquestats ens ha mentit al contestar l'enquesta.

Per últim, hem assegurat que els alumnes que provenen d'altres països no estan tan enganxats com la resta, cosa que pot deure's al seu possible baix nivell adquisitiu o a la pertanyença a una ètnia amb uns fonaments de ment més tancada on no són molt ben vistes les noves tecnologies.

Després d'haver realitzat tot aquest treball, ens hem adonat que pertanyem a una generació molt propensa a les addiccions, i que hi hem de fer alguna cosa ja que, com ens va dir la Rosa Aznar: "És fàcil que d'una addicció es passi a una altra". Amb això volem dir que creiem que s'hauria prendre algun tipus de mesura per part de l'institut, i que si no fem alguna cosa acabarem sent la verdadera generació perduda.